Hotelers en desconexió

Internet IbizaSin categoría, Tecnología

Que els hotelers pitiüsos decideixin «desconnectar-se», com ells mateixos ho han qualificat al seu comunicat, no és una bona notícia per al departament que dirigeix en Biel Barceló, el màxim protector de l’ecotaxa. Però tampoc no sé si és una bona notícia per als propis hotelers i per a les nostres illes.

Potser, el millor que ens podria passar és que, ja que el Govern balear ens endossarà l’ecotaxa sí o sí, els hotelers s’armassin de paciència i de sentit pràctic i hi col·laborassin; és possible que aconseguissin més anant a les bones que a les dolentes. Però la història es repeteix; pareix que l’esquerra i els hotelers tenen dificultats a l’hora de mantenir unes relacions més o menys normals. Ara fa falta sebre què volen dir exactament els hotelers quan diuen “desconnectar-se”, en què es tradueix aquesta desconnexió: en una mena de resistència passiva?, en una campanya virulenta, com es va produir davant de la primera ecotaxa?… Interpret que, com a mínim, desconnexió voldrà dir falta de col·laboració i de contacte.

No és una bona notícia. Si bé la iniciativa privada és l’element primordial, a l’hora de mantenir l’impuls del negoci turístic (i de qualsevol altre negoci, evidement), no s’ha de desdenyar el potencial de l’administració a l’hora de col·laborar en aspectes com, per exemple, la promoció. Si els hotelers s’enroquen, potser aconseguiran ficar una mica més de pressió al Govern balear, però també s’arrisquen a perdre qualsevol influència que tenguessin damunt del departament d’en Biel Barceló. Si és que en tenien cap, és clar.

Arribats a aquest punt en el nou ‘culebró’ de l’ecotaxa, podem deduir que cap de les dos parts ha sabut ser mínimament flexible: ningú no s’ha mogut del lloc, no fos que la foto sortís borrosa; quiets, amb gest adust de ferro, no fos que l’un pogués sospitar debilitat en l’altre.

Des del meu modest punt de vista, cap de les dos parts té plenament raó, i s’haurien d’haver mogut les dos (i, si podia ser, en la mateixa direcció). Crec que els hotelers no tenen la raó quan diuen que l’ecotaxa perjudicarà la imatge de les illes al mercat. No necessàriament. Evidenment, si els propis hotelers en comencen a fer campanya en contra, si se’n van a les fires a lamentar-se de l’ecotaxa als operadors turisítics i als clients, acabarà sent perjudicial per a la nostra imatge, no hi ha cap dubte. En canvi, si s’assumeix en positiu, si s’intenta posar en valor (aquesta expressió que els agrada tant als polítics…), si es ven com un esforç que fan les Illes per millorar com a destí, pot tenir efectes fins i tot positius; crec que és, sobretot, qüestió de màrqueting.

Els hotelers, però, tenen tota la raó quan diuen que l’ecotaxa beneficia encara més l’oferta il·legal. Aquest és un problema gravíssim, que el Govern balear no pot negar, i que, en canvi, pareix que ha decidit passar per alt: tirem endavant amb l’ecotaxa, i després ja veurem què feim amb els lloguers de pisos a turistes. Idò hauria de ser just al revés: resolguem primer el problema dels pisos turístics, obliguem-los a desaparèixer o a legalitzar-se, i, després, quan la cosa estigui ben clara, posem en marxa l’impost turístic. Amb la nova ecotaxa, els empresaris legals hauran de fer de cobradors d’un nou impost; però l’amplíssima oferta il·legal no pagarà aquesta ecotaxa, igual que no paga tots els altres impostos i taxes.

A Eivissa tenim un problema molt seriós amb el compliment de la llei, en l’àmbit del turisme i en pràcticament tots els altres, i la nova ecotaxa, fabricada a tota pressa i espitjant, no contribuirà a millorar la situació.

Es pot entendren que els hotelers se sentin menyspreats i vulguin allunyar-se de l’administració. Però el turisme representa l’única riquesa que tenim a les Pitiüses. L’única, no tenim res més; no sé de què haurien de viure 140.000 persones que habiten Eivissa i Formentera, si no fos d’això. No resulta tranquil·litzador que l’administració i els hotelers passin els uns dels altres.

 

Hotelers en desconexió
¿Cuál es tu opinión?